martes, 18 de diciembre de 2007

CHAVALES CON Claudio .- 6

Què fem aquí?


Claudio Naranjo va començar la xerrada amb les preguntes: Què fem aquí? i Per a què estem aquí?, que ningú va saber respondre. Cadascú ha de buscar el sentit de la vida, [va dir Naranjo] i va afegir-hi que un dels sentits de la vida és cultivar la ment i cultivar-se un mateix.

Després va comentar que el món cada vegada està més regit pels diners, és a dir, que la gent cada vegada està més atrapada pel mercat i això suposa un greu problema. Per a ell, un altre dels problemes del món es l'estructura patriarcal, la desigualtat, el poder del mascle. Va nomenar diversos cops a Freud i va parlar del superjò, el qual va descriure com a un policia que es troba al cap, un perseguidor intern que ens diu què s'ha de fer i què no. Va parlar també de la diferència entre felicitat i plaer, i va dir que molta gent confonia l'una i l'altre.

Segons ell, l'esglèsia té a Déu en un envàs (encara que s'ha de tenir en compte que cada cultura té el seu propi Déu).





Va explicar una història que havia llegit fa temps, sobre un heroi en busca d'una joia (l'ànima), i que havia de passar diferents obstacles fins arribar a ella. Va tornar a nomenar a Freud i va parlar de la neurosis universal on la societat és l'enemic, i va afegir que tots tenim un enemic dintre nostre al que hem de superar. Per últim, va parlar de la idea de domesticar i de l'educació.
A mi em va agradar molt una frase que va dir: "A vegades es confon la felicitat i el plaer". M'agrada perquè crec que en té raó. El plaer arriba un moment que s'acaba, i per això es busca més i més. Per exemple, Napoleó, es creia que era feliç conquistant terres, més l'únic que ell tenia era el plaer per conquistar cada cop més i més.

També vaig estar d'acord quan va dir que el món estava cada vegada més regit pels diners.
M'agradaria aprofundir més en el concepte de superjò de Freud, i en la visió de Claudio Naranjo sobre l'educació. Em va agradar molt la història de l'heroi i quan va dir que cadascú té dintre d'un mateix un enemic que superar. I, sincerament, amb ninguna de les coses que s'hi van dir, a la xerrada, estic en desacord. Em van semblar molt interessants totes les coses que va dir.

Lorena Castro López (2n de batxillerat, IES Bellvitge)

No hay comentarios: