CHAVALES CON Claudio.- 7

Què fem aquí?

La xerrada de Claudio Naranjo és una mica difícil de resumir, ja que s'hi van tractar diversos temes, a vegades d'una forma una mica caòtica. En realitat, això mateix deia ell, que del caos a vegades surten coses realment bones. I, realment, va ser una gran xerrada, almenys per a mi.


Es podria dir que els temes més destacats serien l'educació, on ell aposta per un nou model d'educació no basat en convertir la gent en esclaus del capital, sinó per adquirir coneixements no solament intel·lectuals, sinó també per ser persones i poder canviar aquesta societat que,
com ell deia, està malalta. L'altre tema important de la xerrada va ser la recerca de la nostra ànima, de no solament viure per al plaer, sinó que hi ha altres coses a part de tot això, i les hem de trobar. Insistia que hi ha molta gent que després de tota una vida de plaers, es troba que sempre li falta alguna cosa, que no està ple de tot.

Una de les coses que més em va agradar de la xerrada és la idea aquesta de buscar la nostra ànima, que hem de buscar aquella cosa que ens faci feliços completament, que al cap i a la fi és l'objectiu general de la humanitat. L'altra cosa que també em va agradar bastant va ser l'explicació que va donar sobre la divisió del cervell en tres parts i que cada una tenia una funció (la dels coneixements, la dels sentiments i emocions i la de les funcions bàsiques). Aquesta explicació em va semblar molt interessant.


El punt on més coincideixo amb ell és, com ja hem dit abans, el de la recerca de la nostra ànima, de buscar sempre la felicitat. Aquesta idea em va agradar molt perquè jo penso que hi ha molta gent que viu en un món totalment superficial, on tot és mentida i es deixa de banda algunes
coses molt importants que no es troben en els béns materials o el diner.

El punt on estic menys d'acord és en la idea de canviar el món d'una forma tan radical com ho exposava. Segons el
meu parer, el trobo massa utòpic. Ell ja va reconèixer que això és quasi impossible, perquè hauria d'haver una voluntat per part dels poders del món per canviar-ho tot. Deia que fins que no va sorgir el poder, no van sorgir els conflictes. Això és veritat, però em sembla un plantejament massa anarquista. Jo crec que hem d'intentar canviar aquesta societat, però sempre sent realista i sent conscient que l'home necessita governants, perquè en una societat on convivim tanta gent ha d'haver-hi qui pugui garantir un equilibri entre drets i deures. Segons la meva opinió, tot i que el poder sempre tendeixi a corrompre els homes, hem de seguir confiant en un sistema polític, encara que molt
diferent a l'actual.

Un dels temes que vam tractar a classe i també es va citar a la xerrada és l'objectiu principal de la nostra vida, que és ser feliços per a sobre totes les coses.

Arístides G. V. (1r de batxillerat, IES Bellvitge)